La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m’esclavitza.I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n’aprofita.La gallina ha dit que no:
Visca la revolució!A canvi d’algun gra de blat
m’heu tret la força de volar
però, us ho juro, s’ha acabat!
Tinc per davant tota una vida.I no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d’haver-hi cap perill
perquè m’entengui amb les veïnes.I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n’estic farta d’impotents
que em fan passar nits avorrides.Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d’un segon restrenyiment.
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà…
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d’un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l’art de viure
poder conviure
el somni d’un món més just.Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l’horitzó de llum.De res no valen banderes
que no ens facin d’abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t’han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d’enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país…
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me’ls estimo i me’ls faig meus.Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d’aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.-
La gallineta (La poulette)
La poulette a dit : assez !
Je ne veux plus pondre du tout,
plus un seul oeuf et plus de sous,
cet esclavage est terminé…
S’il me prend l’envie d’en pondre un,
je choisis la constipation,
il n’aura plus d’oeuf chaud, plus un,
ce profiteur au ventre rond !La poulette a dit non !
Vive la révolution !En échange d’un peu de blé,
vous m’empêchez de m’envoler
mais je jure que c’est fini,
j’ai devant moi toute une vie.
Je n’ai plus peur du lendemain,
quand ce bourreau sera crevé,
je pourrai sans difficulté
m’arranger avec mes voisins.La poulette a dit non !
Vive la révolution !Les coqs qui devront me saillir,
je les prendrai sains et vaillants,
j’en ai marre des impuissants,
leurs nuits sont tristes à en mourir.
Entendez-moi, et pour de bon,
je ne suis plus vierge du tout,
au point où j’en suis après tout,
j’aime encore mieux la constipation.La poulette a dit non !
Vive la révolution !
Paroles et musique Lluis Llach
Par cette chanson métaphorique sortie en 1972
Llach exprime sa solidarité envers les peuples
opprimés, l’anti-franquisme et le désir de
libération. Afin de détourner la censure, le
refrain avait été modifié :
La poule a dit non,
vive la révulsion (au lieu de révolution)
La différence se remarquant à peine une fois
chantée….