És curiós com en tot moment, davant de cada fet, trobaries
les paraules adequades en alguna cançó d’en Lluís.
Ara, potser, allò de “Bon viatge…”. Perquè no…
“Que tinguis sort…”… paraules que essent seves, de cops
penso que són més nostres que d’ell, doncs cadascú de
nosaltres les hi hem donat sentit… un sentit especial.
Inclús diversos sentits segons el moment… Fa un mes va
morir un amic meu i, ves per on, li encaixava allò de
“Si em dius adéu….”. ¿podeu creure que quan em vaig
enterar de la seva mort em varen venir aquestes
paraules al cap?…

D’altres moments, serà La Gallineta. Quan era jove, davant
de moltes injustícies que varem viure… més gran, davant de
moments en que sense adonar-te’n, havies caigut a la xarxa
del conformisme o la complicitat involuntària amb allò que
havies lluitat…

L’Àlex, el meu fill de 8 anys, s’ha aferrat a una que em va dir
molt més en altres temps que vivíem les emocions d’allò de
“tots junts, això podrem canviar-ho…” els de “amnistia,
llibertat….”. Curiós. L’Àlex, que comença una vida quasi neta,
per escriure, escolta allò de l’estaca… perquè és clar…
a ell li ha de tocar moure aquella estaca que nosaltres
forçaven dia a dia. És una nova estaca, però és la mateixa…
Antoni